RETRATS SOTA EL FOC

DGC FOTOGRAFIA

“Retrats sota el foc” és la culminació d’un projecte fotogràfic que rau en l’essència i idiosincràsia dels Balls de diables tradicionals de casa nostra. Aquests elements tan propis de les nostres festes majors ens regalen detalls i moments que van més enllà de les espurnes, colors i soroll. Aquests imputs i el sentiment de la gent que els aglutina sempre regalen moments màgics que m’agrada captar. Durant aquests anys i gràcies a aquest projecte he pogut aprendre, descobrir i conèixer les diferents característiques de cada model d’actuació segons la població tot i que tots ells combreguen en un mateix denominador comú: la representació del bé i el mal.

Una representació que de temps ençà sempre ha estat en la memòria col·lectiva de la societat i així s’ha anat transmetent de diversa manera segons la disciplina a què ens referim. Ara bé, en el món de la fotografia trobava a faltar un tipus de treball que centrés la importància en la gent que conforma aquestes representacions festives, però des del vessant de les emocions i els sentiments que tenen lloc durant les processons, cercaviles, correfocs o escenificacions dels actes sacramentals.

Esteu a punt de submergir-vos, entremig d’un seguit de retrats de vilatans que uns dies assenyalats a l’any tenen com afició el foc festiu i esdevenen partícips directa o indirectament baixant a les places i als carrers fent notori que allà s’hi està esdevenint festa. És en aquest sentit que es vol transportar a l’espectador instant com la concentració i serenor d’aquell segon abans de l’encesa, l’anhel de no estar allà sota el foc o l’eufòria en la seva màxima expressió.

PRÒLEG

L’origen del Ball de Diables és incert i es perd en la llunyania del temps, però la seva tradició ha arribat als nostres dies mantenint la seva escènica estètica. Sent un dels elements més característics de la cultura popular del Penedès i el Camp de Tarragona, des del segle XVIII fins a l’actualitat. El seu origen com a ball parlat, en tant que desconegut, rau en la representació al·legòrica de la lluita entre el bé i el mal, rebent un nom característic en cadascuna de les viles i ciutats on és representat (Auto sagramental, Lluita, Típic, Ball Parlat, etc.), però amb un patró coincident entre ells. De fet són molts els elements comuns que trobem entre els diferents balls, que ens han permès identificar aquesta tradició en un model propi. Fins a l’adveniment de la fotografia coneixem l’existència dels Balls de Diables, a través de les diferents mencions documents que es conserven, i ens permet entendre quin arribà a ser el seu abast geogràfic, que per ordre cronològic d’aparició podem catalogar, Vilafranca del Penedès el 1815, a Vilanova i la Geltrú el 1832, al Vendrell el 1845, a l’Arboç el 1846, a Torredembarra el 1849, a Igualada el 1851, a Sitges el 1853 i a Sant Quintí de Mediona també el 1853, malgrat que trobaríem presencia en molt possiblement en altres racons d’aquest ample territori.

Però els documents són freds i no ens permeten copsar com vivien les generacions que precedim aquesta tradició, que cal destacar que com la immensa majoria de la cultura popular es transmetia de forma oral, una herència de pares a fills, en molts casos. Fa més d’un segle, a les darreries del s. XIX, apareixen les primeres captures d’instants en molts casos, sense saber quan varen ser capturats la importància que tindrien avui en dia, i ens detallen com era aquella societat. Òbviament les fotografies són una font historiogràfica importantíssima, però també ens permet entre d’altres entendre com eren les vestimentes, estris i indumentàries que caracteritzen el Ball de Diables. Una de les característiques d’aquesta tradició en aquests anys, sobretot a l’entrada del segle XX, fou intermitència en què en trobem les aparicions dels diferents balls, fruit de diferents factors tant econòmics com socials, però també pel fet de la irrupció d’una cultura noucentista impulsada per la burgesia, que en molts casos no se sentí identificada en aquests costums populars, element clarament estudiat i que afectà per exemple també al fenomen casteller, el qual estigué a punt de desaparèixer.

Al llarg del segle XX per tant la presència dels diferents Balls de Diables minva en funció de cada una de les viles i ciutats. En alguns casos trobem la presència d’un Ball forà en les Festes Majors o litúrgiques, on està documentat la presència de ball propi que en aquell moment mancava, fet que trobem sobretot en el període del règim franquista. A partir de finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, però la situació es va revertir, i tornem a trobar la presència dels Balls de Diables en la majoria de festes populars. I coincidint en procés de democratització que visqué el país, aquesta tradició visqué una eclosió que la feu arribar arreu dels Països Catalans. En un procés d’evolució constant que ha viscut la tradició, sense perdre’n l’escènica, ha fet guanyar protagonisme a elements potser no tan característics en el seu origen, parlem de les matinades, cercaviles, processons o sortides d’ofici, que a partir d’aquest moment convisqueren també amb nit, amb l’aparició dels Correfocs, Cercaviles de Foc, o la reinterpretació de les Carretillades. Amb una major presència del lluïment pirotècnic, sense perdre mai la característica del Ball Parlat i els versos satírics o versots, aquests darrers sempre plens d’actualitat.

L’art del diable és efímer, una dansa sota el foc, evolució de les antigues comparses inspirades en la jerarquia militar i acompanyada per un ritme uníson i repetitiu dels timbals. Però gràcies a l’evolució tecnològica viscuda en els darrers anys, ha permès poder conservar aquests moments efímers, i què perdurin per sempre en el temps. La quantitat d’emocions que un diable viu quan es troba immers sota el foc no es poden descriure en mots, però sí que es poden veure reflectits, com veuran a continuació, en el fet de saber captar aquells moments més personals on la simbiosi entre tradició i emoció és total, i podríem dir que esdevé un veritable art.

Pau Marcé Arroyo
Historiador i Diable del Vendrell.